Artrodesi lumbar

Què és l’artròdesi lumbar?

L’artròdesi lumbar és una cirurgia que es realitza a la columna vertebral per fusionar dues o més vèrtebres i limitar el moviment entre elles. Aquesta cirurgia s’aconsella per tractar patologies o condicions de columna severes que comprometen l’estabilitat de la columna vertebral com ara deformitats, fractures, malalties degeneratives o altres malalties que causen inestabilitat i dolor.

La columna lumbar, localitzada a la regió baixa de l’esquena entre l’última vèrtebra toràcica i el sacre, està composta per cinc vèrtebres lumbars (L1-L2-L3-L4 i L5). Aquesta secció de la columna vertebral proporciona suport, estabilitat i flexibilitat, permetent moviments com la flexió, extensió i rotació. A més, protegeix la medul·la espinal i els nervis que es ramifiquen cap a les cames.

Les vèrtebres lumbars són les més grans de la columna vertebral i suporten la major part del pes corporal.

En què consisteix l’artròdesi lumbar?

L’artròdesi lumbar és una cirurgia que té com a objectiu fusionar dues o més vèrtebres a la zona lumbar de manera permanent, de manera que no hi hagi moviment entre elles. Això s’aconsegueix mitjançant la col·locació de cargols i barres d’aliatge titani (o crom-cobalt) que estabilitzen la columna vertebral i permeten que les vèrtebres fusionin, juntament amb empelt ossi.

L’artròdesi lumbar, es pot dur a terme a través de procediments i vies d’abordatge diferents, l’elecció d’un o altra dependrà del criteri de l’equip mèdic tenint en compte el nombre de vertebres a tractar, la posició i el grau de lesió.

• Artròdesi lumbar anterior (ALIF de les sigles en anglès): l’abordatge es realitza des de la part anterior de l’abdomen.
• Artròdesi lumbar antero-posterior: doble via d’abordatge abdomen i esquena.
• Fusió per via lateral (XLIF): sol fer-se també amb abordatge posterior per garantir l’estabilització de la columna.
• Artròdesi lumbar posterior (TLIF): és la tècnica més utilitzada; la via d’abordatge és per l’esquena (zona lumbar) i per fer la fusió s’utilitzen cargols transpediculars i barres i, en alguns casos, caixes intervertebrals.

A través del punt d’incisió i evitant lesionar els teixits circumdants, es col·loca material protètic (cargols, plaques, caixes i barres) per aconseguir la fusió i es procedeix a retirar els discos o fragments ossis afectats, reemplaçant-los amb empelt ossi (del propi pacient , donant o os sintètic) amb la finalitat de reforçar la fusió.

En cirurgies de fusió vertebral lumbar de certa envergadura i complexitat, és habitual comptar amb la participació d’un neurofisiòleg per avaluar la funció del sistema nerviós en temps real i minimitzar i evitar possibles lesions neurològiques. Això es realitza mitjançant el monitoratge neurofisiològic intraoperatori: el control de potencials proporciona al cirurgià informació contínua permanent de l’estat i funcionalitat de sistema nerviós.

En quins casos/patologies està indicada?

La decisió de fer una artròdesi lumbar es basa en una avaluació exhaustiva de cada cas individual, tenint en compte els símptomes, el grau d’afectació i la resposta al tractament conservador.

L’artròdesi lumbar pot estar indicada en els casos següents:

• Espondilolistesi: L’espondilolistesi és el desplaçament d’una vèrtebra sobre l’adjacent. Si els símptomes són greus o si la condició no respon a tractaments conservadors, l’artròdesi lumbar pot ser una opció per estabilitzar la columna i reduir la pressió sobre els nervis.
• Estenosi de canal lumbar: L’estenosi espinal és l’estrenyiment del canal espinal que pot comprimir les arrels nervioses i causar dolor i debilitat a les cames. Si el tractament conservador no és efectiu, l’artròdesi lumbar es pot considerar per alleujar els símptomes.
• Espondilòlisi: L’espondilòlisi és una fractura en una part específica d’una vèrtebra. Si no s’aconsegueix una curació adequada o si hi ha inestabilitat a la columna a causa d’aquesta condició, l’artròdesi lumbar pot ser necessària per proporcionar estabilitat.
• Hèrnia discal recurrent: Si una hèrnia discal torna a aparèixer després d’un tractament conservador o d’una cirurgia prèvia, l’artròdesi lumbar es pot considerar per estabilitzar la columna i alleujar el dolor.
• Deformitat de columna (escoliosi o cifosi): és la tècnica més freqüent i, fins ara, amb millors resultats demostrats per corregir la deformitat, sobretot la deformitat de l’adult.
• Degeneració discal: L’artròdesi lumbar pot ser recomanada quan hi ha un desgast significatiu dels discos intervertebrals, cosa que pot causar dolor crònic i limitacions funcionals.
• Fractures vertebrals: per traumatisme o patologia degenerativa lumbar.
• Tumors vertebrals

Quan dura la cirurgia?

La cirurgia d’artròdesi lumbar es realitza sota anestèsia general i pot durar entre 2 i 6 hores, depenent del nombre de vèrtebres que s’hagin de fusionar i de la complexitat del cas.

Com és el postoperatori a l’hospital ia casa?

Després de la cirurgia, el pacient ha de romandre a l’hospital durant uns dies per controlar-ne el dolor i la recuperació. A l’hospital, el pacient iniciarà la deambulació a les 24 o 48 hores, depenent del seu estat i evolució postoperatòria immediata. Durant els dies següents d’ingrés hospitalari anirà fent exercicis de mobilització i anirà ampliant la seva autonomia de marxa i deambulació de la mà dels fisioterapeutes per facilitar la tornada al domicili.

Durant les primeres setmanes després de la cirurgia, el pacient haurà d’evitar aixecar objectes pesants i fer activitats extenuants i d’impacte.

Quins són els principals riscos?

Els principals riscos associats amb l’artròdesi lumbar inclouen infecció, sagnat, lesió nerviosa, dolor crònic, pseudoartrosi (manca d’unió de les vèrtebres fusionades) i complicacions relacionades amb l’anestèsia.

Quines limitacions tindrà el pacient a mitjà termini?

Després de la cirurgia, el pacient pot experimentar dolor i rigidesa a la zona lumbar durant diverses setmanes o mesos. El pacient també pot tenir limitacions en la seva capacitat per fer activitats físiques intenses, com aixecar objectes pesants o participar en esports d’alt impacte. És important que el pacient segueixi les recomanacions del cirurgià i el fisioterapeuta per assegurar una recuperació amb èxit.