Quan pensem en una cirurgia ens vénen al cap moltes imatges. Una és la d’un cirurgià que diu bisturí, i una mà que s’ho tendeix. Aquesta mà és la de la instrumentista.
Però la preparació del concert comença molt abans. I les instrumentistes som les primeres a arribar. Comprovem si el quiròfan reuneix tot allò necessari per a la intervenció, que té molt a veure amb l’arribada de les 28 caixes, d’uns 80cm x 40cm, amb 15 instruments col·locats a dues safates cadascuna, que reuneixen l’instrumental de quiròfan. Els contenidors d’instrumental, que s’anomenen aquestes caixes, s’esterilitzen en arribar al quiròfan. Segons la cirurgia a practicar –una intervenció lumbar, cervical, una escoliosi…– la instrumentista escollirà quins són els instrumentals necessaris per dur-la a terme i els disposarà en una taula estèril, molt ben ordenats. L’ordre és un factor determinant, ja que les cirurgies segueixen una pauta determinada, la seva pròpia partitura, de vegades molt llarga, i la música no cessa un cop l’orquestra comença a tocar. La instrumentista ha de conèixer al detall on es troba cada peça i tenir-la a punt per quan el cirurgià la sol·liciti.
Generalment es tracta d’una infermera especialitzada, que acaba conformant una parella de llarga durada amb el cirurgià, basada en la complicitat i la confiança, a la qual assisteix com una extensió de les mans, tot anticipant la necessitat de la intervenció. La bona instrumentista coneix la partitura de la cirurgia i a cada moment proveeix l’instrumental precís. Com en un concert en què el primer violí, atent al director d’orquestra, coneix en realitat per endavant la música que va tocar i les notes ja ressonen a la seva ment.
Als bisturís, tisores, pinces… s’uneixen a les cirurgies de columna instrumentals molt específics, com el coob –un periostotom o pelador d’os–; la gúbia, que exerceix una acció més profunda, ja que disposa d’una boca per menjar trossets d’os; o el kerrison, amb una funció similar però per a ossos que es troben a zones més delicades de la columna. El kerrison és un instrumental essencial quan el cirurgià s’acosta a la medul·la i les arrels nervioses.
Però en una cirurgia de columna, a més, s’haurà considerat si és instrumentada, és a dir, si requereix l’aplicació d’un implant, com en una escoliosi, en què es corregeix la desviació de la columna i cal material protètic. En aquest cas, als coobs, les gúbies i els kerrisons, hi afegirem cargols i barres, que serviran per redreçar el tronc i que quedaran implantats a la columna del pacient. Com es veu, de vegades al quiròfan toquem música de cambra, i de vegades grans simfonies.
Quan el pacient es disposa a la taula d’operacions i comença la intervenció, l’atenció i la concentració és màxima. La instrumentista està ficada a l’operació pas a pas amb el cirurgià. Sovint, anticipant quin serà el següent ja que de vegades hi ha instrumentals que requereixen una preparació addicional durant la pròpia intervenció. Un cop acabada l’operació, es recull tot i s’esterilitza de nou abans de ser col·locat de nou als contenidors.
Aquests anys, la funció d’instrumentista, que és molt exigent, ha evolucionat, i avui s’ofereix una formació especialitzada. Les cirurgies de columna també han evolucionat enormement. Els riscos i complicacions s’han reduït, els pacients estan permanentment monitoritzats al quiròfan, però les tècniques quirúrgiques són més complexes. Nosaltres hem evolucionat alhora, i hem liderat com a equip en cirurgies de columna. Amb el Dr. Pellisé al capdavant, després de dècades treballant junts, enfrontem les cirurgies amb la mateixa exigència i cura. I amb l’afany de millorar sempre, a cada concert.
Pilar Nogué